CUNILINGUS

- Què t´hi jugues?

- 50 més el dinar. Fet?

- Fet!

La noia arrossegava una bossa caqui, pesada. La va deixar caure, just davant del mostrador.

- Bon dia! - digué ella.

- Bon dia senyoreta! El passaport si-us-plau - digué l´agent primer.

- I els sostens, si és tan amable - digué l´agent segon.

La noia va fer una ganyota, mentre deixava el passaport sobre el mostrador

- Els sostens, però perquè, si no porten aro.

- No, no és cap mesura de seguretat, és tradició que les dones que arriven al país donin un del seus sostens a l´arribar. És un llarga tradició vinculada a les primeres turistes que arribaren. Una tradició molt arrelada, per altra banda. Que no s´ha llegit la guia turística? 

- Sssi... Però no és una mica estrany???

- Nooo... Ja sap com som els països tropicals amb les tradicions...

- I què en fan dels sostens?

- Això ja depèn del Ministeri de Cultura, segurament un dia o altre en faran una exposició. Pensi que a cada sostén adjuntem la foto de la seva propietària.

- I si em nego?

- Dona, les presons en aquest país no són precisament de 5 estrelles. Està molt regulada aquesta tradició. Pensi que ens hem de defensar de la globalització primermundista neolliberal d´alguna manera.

La noia d´un gest deixa la bosa i es posa les mans sota la samarreta. Amb destresa femenina es descorda el sostén i el deixa sobre el mostrador.

- Somrigui per la foto... Gràcies! - digué somrient l´agent primer.

- Que tingui una bona estada al nostre país - digué l´agent segon.

La noia recullí la bossa i va continuar el camí de cap a la sortida, desconcertada i amb ganes d´abandonar l´aeroport.

Els agents primer i segon, un cop la tingueren lluny, van esclatar a riure alhora

-... i s´ho ha cregut tan ràpidament

- sí, sí, apenes hi ha posat oposició.

- Nen, demà n´hem de pensar una de millor, que des que a l´aeroport de Nova York també els fan despullar, a aquests turistes ja no els sorprén res!!!

Avui m´he trobat pel carrer i m´he donat records de part meva. Espero que siguin bons, i ben bonics!

Sovint em faig creus de la quantitat de coses que la gent d´aquest petit país desconeixem de nosaltres mateixos. Sovint em faig creus de la quantitat de coses de les quals reneguem sense raó i sense coneixement de causa. Si la cultura és un intercanvi de coneixements, un aprendre contínuament, un tastar d´aquí i d´allà sense prejudicis, arribo a la conclusió que som tots una colla d´incults i de prepotents. I més amb el que ens és més pròxim, el que es genera a dues cantonades de casa nostra, i que s´espatlla molts cops a cop de subvenció. Rentem-nos la cara i sortim a trucar a la porta del veí, a parlar amb la gent gran,... Abans de nosaltres hi ha hagut vida, i n´hi haurà després de nosaltres si treiem la pols a casa nostra enlloc de mirar continuament la casa del veí.

Para´t abans de... això és el que et va aconsellar aquella estranya dona. Hiverna, et va dir. Però si estem arribant a l´estiu, vas pensar tu. Prepara´t. Això ja ho vas entendre millor. M´he de preparar. Parar abans de fer, posar-me a punt per... Toca pensar, va concloure ella. No emprenguis res encara, ja notaràs quan arribarà el moment. Paciència, no deixis de preparar coses, no deixis de preparar-te tu,... Estranya dona, ulls de mel, cabell negre com la nit, i consells de bruixa experimentada. Prepara´t, et va dir.

Emisora de ràdio descoberta a Berlín aquesta passada setmana santa. Amb molt bona qualitat musical.
Tasteu-la a http://www.motor.de/radio