CUNILINGUS

Parlàvem de la la sol.litut, i ens preguntàvem per què hem d´estar sols. La qüestió potser és que volem estar sols, i no en sabem. Potser perquè no ens n´han ensenyat, però això s´ensenya? Diria que com a mínim no s´ha d´amagar. Hi ha tantes coses que s´amaguen en aquesta vida, que es passen de llarg.

Estar sol potser vol dir escoltar el que un mateix s´està dient, potser vol ser un intent d´entendre que carall ens passa, potser és un intent d´observar la nostra vida des de fora cap endins. Avui et diria que estar sol és el pas necessari per saber omplir la teva vida de petits somnis diaris, de petits reptes unicel.lulars que et permeten anar a dormir amb un somriure en la ment i llevar-te l´endemà amb un somriure als llavis. Sabeu què? Potser demà o demà passat em passi unes horetes al llit, sense fer res, i crec que estar sol també és saber fer això, i ja està. Com aquell que es masturba i no se sent culpable al final.

Si estar sol és alguna cosa, senzillament fes-la.

Vas arribar d´estranquis, un cap de setmana d´abril ara fa 20 vint anys. Amb la teva pell tricolor, les teves taquetes a la cara i aquelles ganes bojes de perseguir pel passadís embolcalls de caramels, amunt i avall, a gran velocitat. Has sabut omplir la meva vida de mossegades i doloroses esgarrapades, païdes amb la ressignació del perdedor. Havies guanyat tu. Sempre atenta, corries depressa tant bon punt senties les claus fregant el pany de la porta de casa. "Benvingut!" em deies amb els teus miols i les teves passejades fregant-me les cames. Els meus peus et trobaran a faltar quan es fiquin al llit, i les meves mans anyoraran acariciar el teu caparró, com quan mandrejavem al sofà. Has estat una companya fidel, una companya d´experiències casolanes, i d´alguna que altra aventura en l´espai exterior, aquell teu gran desconegut, que et van fer despertar el teu enorme esperit felí. Has sabut captivar als que no et coneixien, i fer-te estimar pels demés, al.lèrgies al marge. Has sabut ser la Reina de casa, i com a tal t´he tractat tots aquests anys. Ahir vas marxar en pau, digne, curiosa i tossuda fins l´últim moment. Gràcies per tot el que m´has fet viure. T´estimo Reina, la reina dels gats. Adéu bonica!

La petita princesa em va dir un dia que quan sents que caus en un pou profund, el millor de tot es tocar fons. Contrariat li vaig dir que pensava precisament el contrari, que tocar fons havia de ser el pitjor. "No ho entens" em va dir. Evidentment que no ho entenia, "com pot ser el millor tocar fons?". "Doncs perquè només és aleshores quan saps que has de sortir disparat cap a dalt". I quanta raó que té!

Canviar una vida? Abandonar la buidor, omplir-te d´olors, colors, sensacions.

Estàtic observes un tauler d´escacs girant a gran velocitat mentre tu intentes moure les peces, les teves, és clar.

Obsessivament perfeccionista, fem un llistat de bones intencions? Avui no.

El meu satèl.lit cervell sovint òrbita en des-sincronia amb el meu planeta cos, i aleshores no es troben.

Avui ploraré perquè no ets al meu costat. Avui ploraré pel que no hem viscut i els records m´ensenyaran que per volar necessito somiar. Avui somiaré amb tu, demà potser dormiràs amb mi.

I jo t´enyoro 

Camina,

mira endavant, camina,

dues passes enrera, tres endavant, camina

És fosc, les guspires tornen a il.luminar el cel, i la mitja sindria pàlida que tu i jo coneixem, fa de les seves per ser mig protagonista

Camina, demà tornarà sortir el sol, a cremar-te les idees i a torrar-te el nas.

Però tu camina

Res és com sembla, tot sembla el que no és, res és cert i tot pot ser veritat.

Tu decideixes.

Però camina 

És un dia clar. Surto al carrer. De vegades penso com de mecàniques poden arribar a ser les coses que fem, sense adonar-nos-en, al llarg del dia. Serà l´instint? Instint és el que te el Pep, el del quiosc. L´ofici de veure passar la gent, tot el dia amunt i avall, des del mateix lloc. La seva talaia, des d´on pot veure i interpretar qualsevol cosa que passi. Sempre atent. 

Avui el diari va replé de barbaritats! - m´ha dit aquest matí - Amb lo fàcil que seria tot. Fixa´t! - em diu mentre es posa la mà a la barbeta - Tanta importància que donem a quatre famèlics amb ganes de fer calers, i mira on ens han portat. Ens fan viure amb la por al cos, nano! - en tinc 35, però per ell sempre seré el fill del Ramon, el nano. Ell continua: I si t´ho planteges a fons, veus que hi ha alguna cosa que falla. Quants són ells? I quants som nosaltres? Empreses multinacionals, lobbys, constructores, empreses d´armament, partits polítics... però i nosaltres? Quan ens creurem que la força està en nosaltres? - quan es posa així ràpidament se m´esbossa un somriure de complicitat. A més, som molts més que ells, molts més! - afegeix amb energia.

Déu n´hi do per començar el matí, però en el fons el Pep sempre aconsegueix que marxi del quiosc amb alguna cosa més que el diari sota el braç. La sensació que si ens ho proposem, moltes coses poden canviar.

Ell recordava haver pujat al Dragon Khan només un cop a la seva vida. Però ultimament és com si hi estigués continuament pujat. Ja ho diuen que la vida és una muntanya russa, però no cal que hi estigui pujat cada dia, pensa. Però sap que fa un temps va comprar uns quants bitllets per a aquesta atracció, i cal gastar-los abans que caduquin. Bon viatge guapo! Aferra´t al mecanisme de seguretat i crida, que cada cop et queden menys bitllets, i d´aquí sortiràs com nou.