18/08/2007
La flor al cul
Mudances! Tornem d´on veniem, i a veure que passa...
http://lafloralcul.blogspot.com
13:45 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
30/11/2006
Angoixa
Pors, angoixes, no tinc massa ganes d´escriure d´això, però és el que tinc ara pel cap. Sembla mentida la de capacitats que tenim amagades dins el cervell. La de crear-nos angoixes, pors, i mals de caps n´és una ben curiosa. Sobretot si no la saps controlar. Jo no en sé massa, tot just n´estic aprenent, però millor ara que no més endavant. Tinc moltes coses a fer i no tinc ganes de ser jo mateix qui les apagui. Vull tenir por, com tothom, però no vull que la por em paral.litzi. La vida està per viure-la. I en això estic jo.
17:25 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
21/08/2006
Endressat
He de posar ordre al meu ordenador personal.
M´estic tornant boig?
20:57 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
14/08/2006
A l´engrós
Com les mirades espectants dels estranys al metro, arriba un sol calent que m´escalfa les idees. Mentrestant, l´Uri puja al terrat a estendre els seus somnis de cotó, mentre el rastre d´un ocell metàlic traça una recta fonedissa al cel, blau de reflexes permanents. Caurà la tarda d´aquí res, llarga i vibrant de llum. Comptades a l´engrós, 75 primaveres no són tantes, així que més em val aprofitar-les, no fos cas que m´arribés l´hivern i no recordés com renèixer.
19:38 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
28/06/2006
2.7
00:45 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (1) | Enviar a Email
22/06/2006
Arrivals
- Què t´hi jugues?
- 50 més el dinar. Fet?
- Fet!
La noia arrossegava una bossa caqui, pesada. La va deixar caure, just davant del mostrador.
- Bon dia! - digué ella.
- Bon dia senyoreta! El passaport si-us-plau - digué l´agent primer.
- I els sostens, si és tan amable - digué l´agent segon.
La noia va fer una ganyota, mentre deixava el passaport sobre el mostrador
- Els sostens, però perquè, si no porten aro.
- No, no és cap mesura de seguretat, és tradició que les dones que arriven al país donin un del seus sostens a l´arribar. És un llarga tradició vinculada a les primeres turistes que arribaren. Una tradició molt arrelada, per altra banda. Que no s´ha llegit la guia turística?
- Sssi... Però no és una mica estrany???
- Nooo... Ja sap com som els països tropicals amb les tradicions...
- I què en fan dels sostens?
- Això ja depèn del Ministeri de Cultura, segurament un dia o altre en faran una exposició. Pensi que a cada sostén adjuntem la foto de la seva propietària.
- I si em nego?
- Dona, les presons en aquest país no són precisament de 5 estrelles. Està molt regulada aquesta tradició. Pensi que ens hem de defensar de la globalització primermundista neolliberal d´alguna manera.
La noia d´un gest deixa la bosa i es posa les mans sota la samarreta. Amb destresa femenina es descorda el sostén i el deixa sobre el mostrador.
- Somrigui per la foto... Gràcies! - digué somrient l´agent primer.
- Que tingui una bona estada al nostre país - digué l´agent segon.
La noia recullí la bossa i va continuar el camí de cap a la sortida, desconcertada i amb ganes d´abandonar l´aeroport.
Els agents primer i segon, un cop la tingueren lluny, van esclatar a riure alhora
-... i s´ho ha cregut tan ràpidament
- sí, sí, apenes hi ha posat oposició.
- Nen, demà n´hem de pensar una de millor, que des que a l´aeroport de Nova York també els fan despullar, a aquests turistes ja no els sorprén res!!!
13:31 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
17/03/2006
Maaaaaarç
Ja s´acosta la primavera. Quines tardes que començo a disfrutar, quina llum, quines olors,...
... i quantes alèrgies que comencen a despertar. Alèrgics, us acompanyo en el sentiment. Salut!
11:30 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
09/03/2006
Llei de la gravetat
L´altre dia vaig poder comprovar un dels aspectes de la llei de la gravetat. Anava amb la moto, vaig frenar en una corva, em va derrapar la roda del darrera, i evidentment vaig anar a parar a terra. Hi ha qui em diu que això és perquè anava de pressa; no ho anava, els dic sincerament jo. Que hi hagués tot de sorra escampada per l´asfalt de resultes d´unes obres que s´estaven fent a la vorera del tram de carrer on vaig caure, aquest sí que és un motiu, els dic jo. I és que segons l´Ajuntament de Barcelona els motoristes som "Molt Fràgils", realment no sé si ho saben, però és el que anuncien en una de les seves darreres campanyes. Però els que anem en moto això ja ho sabem, senyors de l´ajuntament, i si no, doncs per això estan les caigudes, que ens fan aprendre com de dur està el terra dels carrers. Però de debó, això no els dona dret a posar-nos-ho més fàcil per a caure. Asfalt en males condicions, sots, tapes de clavagueram que sobresurten en excés del nivell de l´asfalt, sorra i grava de les obres,... continuo amb la llista?
14:50 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
28/02/2006
Avui camines
El camí és una llarga travesia, sovint es fa estret i perillós, sovint també et deixa envoltat de verds prats i de brises que et transporten a mil i un destins desconeguts. No abandonis mai el camí. No et deixis enganyar quan se´t faci costa amunt. La llibertat et dona peu a descansar si ho vols, mai et faltarà un glop d´aigua. No desisteixis, no abandonis, i el camí es farà teu. Aprendreu a caminar junts i a compartir les estones solitàries. A deixar anar la ment i a endirsar-vos en el vostre món. Sí, estem sols, perquè som únics, però estem junts, perquè som molts.
13:43 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (1) | Enviar a Email
16/02/2006
SOM UNA NACIÓ!
Dignitat. Aquesta és la paraula, aquesta és la clau. Perquè nosaltres sabem on vivim, com vivim, com ens relacionem i com parlem. I cal manifestar-ho. Ets tu qui acaba l´ensenyament secundari obligatori dominant dues llengües, no? Ets tu qui es relaciona amb gent provinent de diferents llocs de l´estat i del món sense problemes, sense diferenciar, oi? Ets tu qui perd diners pagant peatges, pagant més per tenir el mateix o menys que els altres (trens, infraestructures, mitjans per a l´ensenyament, etc.). Ets tu qui viu la realitat nacional de Catalunya, doncs és de tot això del que estem parlant. Si volen parlar i criticar com es viu aquí, que vinguin i ho experimentin, i que aleshores callin, doncs s´hauran de fotre les crítiques al cul. Mentrestant nosaltres no deixarem de mostrar-nos com som, agradi o no agradi.
I per a tu, que penses que manifestar-se és seguir-los el joc als que contaminen només dir-te una cosa: creus que encara és necessari explicar als altres com ets perquè t´entenguin, o penses que com que tu ets com ets t´hauran d´acceptar amb els teus defectes i virtuts? Oi que prefereixes la segona opció? Doncs si vols surt a manifestar-te tal com ets abans que t´impossin com has de ser! Som una nació, agradi o no!
13:50 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (1) | Enviar a Email
Ummmmm...
Ohh, m´he adormit. M´acabo de despertar i no m´ho puc creure, tants dies he passat dormint? Bé doncs, tornem-hi que no ha estat res!
13:32 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (0) | Enviar a Email
01/02/2006
Alegries!
Alegria nº1: Ja m´he llicenciat en Història! Alegria, alegria! Que sonin els violins!
Alegria nº2: Finalment han arribat els mal anomenats "Papers de Salamanca" a l´Arxiu Històric de Sant Cugat!
Casualitat? No, no, no. Per què crieu que han trigat tant a arribar, eh xatus i xates? Vés què hi havien de fer aquí si jo no els podia consultar! Jajajajajajajajajajajajajajajajajajaja
12:21 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (3) | Enviar a Email
21/12/2005
Benvinguda!
Hola de nou!
Als que pareu aquí per primer cop, i als que ja em coneixeu. A partir d´ara aquest serà el lloc on em podreu trobar. Per a tots aquells que volgueu saber d´on vinc, només cal que passeu per http://acaudorella.blogspot.com i allí trobareu l´origen de tot això. Salut!
14:26 Anotado en Blog | Permalink | Comentarios (3) | Enviar a Email