22/07/2007
Sols, o potser no tant
...i tot segueix endavant, i aparentment no passa res, però passa...
Ens oblidem de la gent que ens envolta?
Sovint pensem que són ells que s´obliden de nosaltres?
No estem sols, ens tenim a nosaltres mateixos, però deixem-nos d´històries, a ningú li agrada sentir-se sol. Per això, en els moments de la vida que estiguem ben acompanyats, pensem si coneixem algú que no està tan bé com nosaltres, i fotem-li un truc. Segurament ens ho agrairà tant com nosaltres li vam agrair en el seu moment, quan estàvem com ell, i ens va trucar per saber com anava tot i per convidar-nos a fer un café (i treure´ns de casa, evidentment).
Encara que ara ho haguem oblidat.
I per quan ens sentim sols nosaltres, recordar que sempre tenim a qui recòrrer, sempre, tot i que sembli que no hi són.
(Dedicat a tots aquells a qui a vegades els costa dormir pel sol motiu de sentir-se sols)
21:30 Permalink | Comentarios (1) | Email esto












Comentarios
Gràcies, rul. Sempre estàs quan has de ser-hi. Espero poder continuar dormint com ho he fet fins ara.
Anotado por: ANNA | 23/07/2007
Dejar un comentario