CUNILINGUS

És un dia clar. Surto al carrer. De vegades penso com de mecàniques poden arribar a ser les coses que fem, sense adonar-nos-en, al llarg del dia. Serà l´instint? Instint és el que te el Pep, el del quiosc. L´ofici de veure passar la gent, tot el dia amunt i avall, des del mateix lloc. La seva talaia, des d´on pot veure i interpretar qualsevol cosa que passi. Sempre atent. 

Avui el diari va replé de barbaritats! - m´ha dit aquest matí - Amb lo fàcil que seria tot. Fixa´t! - em diu mentre es posa la mà a la barbeta - Tanta importància que donem a quatre famèlics amb ganes de fer calers, i mira on ens han portat. Ens fan viure amb la por al cos, nano! - en tinc 35, però per ell sempre seré el fill del Ramon, el nano. Ell continua: I si t´ho planteges a fons, veus que hi ha alguna cosa que falla. Quants són ells? I quants som nosaltres? Empreses multinacionals, lobbys, constructores, empreses d´armament, partits polítics... però i nosaltres? Quan ens creurem que la força està en nosaltres? - quan es posa així ràpidament se m´esbossa un somriure de complicitat. A més, som molts més que ells, molts més! - afegeix amb energia.

Déu n´hi do per començar el matí, però en el fons el Pep sempre aconsegueix que marxi del quiosc amb alguna cosa més que el diari sota el braç. La sensació que si ens ho proposem, moltes coses poden canviar.

Ell recordava haver pujat al Dragon Khan només un cop a la seva vida. Però ultimament és com si hi estigués continuament pujat. Ja ho diuen que la vida és una muntanya russa, però no cal que hi estigui pujat cada dia, pensa. Però sap que fa un temps va comprar uns quants bitllets per a aquesta atracció, i cal gastar-los abans que caduquin. Bon viatge guapo! Aferra´t al mecanisme de seguretat i crida, que cada cop et queden menys bitllets, i d´aquí sortiràs com nou.