CUNILINGUS

Com si d´una premonició es tractés, el 22/08/2006 escrivia això.

He estat una ombra del que sóc.

He hivernat i quasi no me n´he adonat.

El despertar està sent cru, però sanador.

Torno a ser forma i llum.

Torno a ser aquí

Pors, angoixes, no tinc massa ganes d´escriure d´això, però és el que tinc ara pel cap. Sembla mentida la de capacitats que tenim amagades dins el cervell. La de crear-nos angoixes, pors, i mals de caps n´és una ben curiosa. Sobretot si no la saps controlar. Jo no en sé massa, tot just n´estic aprenent, però millor ara que no més endavant. Tinc moltes coses a fer i no tinc ganes de ser jo mateix qui les apagui. Vull tenir por, com tothom, però no vull que la por em paral.litzi. La vida està per viure-la. I en això estic jo.