CUNILINGUS

Va venir el silenci. I em va abraçar.  No li va caldre fer-me callar, perquè ja n´estava. I aleshores van venir les llums, les distàncies, la foscor i la llibertat, les revelacions i la realitat. I vaig aprendre a callar, quan ja no cal dir res. Perquè cal païr les paraules igual que païm el menjar. S´ha de païr la vida, en silenci. I cal saber escoltar. El silenci em va ensenyar que callar és tant important com parlar. I aleshores el silenci va marxar.