CUNILINGUS

Un periodista musical fa poc parlava en un diari de l´enèssima ocasió en què la ignorància i el catetisme s´imposaven al sentit comú dins el cervell d´un ciutadà espanyol. En aquest cas una ciutadana. El motiu: el títol d´un llibre, The Historian, que en castellà s´ha traduit per La Historiadora, perquè la protagonista és una noia, i en català per L´Historiador, perquè el pare de la historiadora protagonista també ho era. A la pregunta del perquè de la diferència el periodista respongué que no era un error, si no que el llibre estava en una altra llengua. Conclusió (i resposta en veu alta i sense posar-se vermella) de la noia: "els catalans sempre heu de fer les coses a l´inrevés per demostrar que sou diferents").

És clar, els catalans hem anat tots en massa al despatx dels directors de màrqueting de les editorials i els hem etzibat: "No miri, sap que passa, que per xulus nosaltres i ara ens traduiran tots els titols de totes les novel.les estrangeres a l´inrevés de com ho facin en castellà, si volen conservar vostés la salut i la família".

Sap que passa, distingida senyoreta, que les editorials canvien els titols, quan la traducció en els dos idiomes s´assembla molt, per tal de que vostés, els lectors castellans no es confonguin. Perquè desenganyem-nos, nosaltres entenem i llegim els dos idiomes. El problema el tenen vostés i la solució, és per a vostés.

Així que deixim dir-li que "els espanyols, o la majoria dels espanyols, sempre feu que s´hagin de complicar les coses gràcies a la vostra ignorància".

Ah, els seus bons motius tindria (suposo), però el periodista davant la resposta de la noia, va callar. Llàstima, tan dolenta és la ignorància com allò de que, qui calla, atorga.