CUNILINGUS

- Què t´hi jugues?

- 50 més el dinar. Fet?

- Fet!

La noia arrossegava una bossa caqui, pesada. La va deixar caure, just davant del mostrador.

- Bon dia! - digué ella.

- Bon dia senyoreta! El passaport si-us-plau - digué l´agent primer.

- I els sostens, si és tan amable - digué l´agent segon.

La noia va fer una ganyota, mentre deixava el passaport sobre el mostrador

- Els sostens, però perquè, si no porten aro.

- No, no és cap mesura de seguretat, és tradició que les dones que arriven al país donin un del seus sostens a l´arribar. És un llarga tradició vinculada a les primeres turistes que arribaren. Una tradició molt arrelada, per altra banda. Que no s´ha llegit la guia turística? 

- Sssi... Però no és una mica estrany???

- Nooo... Ja sap com som els països tropicals amb les tradicions...

- I què en fan dels sostens?

- Això ja depèn del Ministeri de Cultura, segurament un dia o altre en faran una exposició. Pensi que a cada sostén adjuntem la foto de la seva propietària.

- I si em nego?

- Dona, les presons en aquest país no són precisament de 5 estrelles. Està molt regulada aquesta tradició. Pensi que ens hem de defensar de la globalització primermundista neolliberal d´alguna manera.

La noia d´un gest deixa la bosa i es posa les mans sota la samarreta. Amb destresa femenina es descorda el sostén i el deixa sobre el mostrador.

- Somrigui per la foto... Gràcies! - digué somrient l´agent primer.

- Que tingui una bona estada al nostre país - digué l´agent segon.

La noia recullí la bossa i va continuar el camí de cap a la sortida, desconcertada i amb ganes d´abandonar l´aeroport.

Els agents primer i segon, un cop la tingueren lluny, van esclatar a riure alhora

-... i s´ho ha cregut tan ràpidament

- sí, sí, apenes hi ha posat oposició.

- Nen, demà n´hem de pensar una de millor, que des que a l´aeroport de Nova York també els fan despullar, a aquests turistes ja no els sorprén res!!!