31/05/2006

in-cultura

Sovint em faig creus de la quantitat de coses que la gent d´aquest petit país desconeixem de nosaltres mateixos. Sovint em faig creus de la quantitat de coses de les quals reneguem sense raó i sense coneixement de causa. Si la cultura és un intercanvi de coneixements, un aprendre contínuament, un tastar d´aquí i d´allà sense prejudicis, arribo a la conclusió que som tots una colla d´incults i de prepotents. I més amb el que ens és més pròxim, el que es genera a dues cantonades de casa nostra, i que s´espatlla molts cops a cop de subvenció. Rentem-nos la cara i sortim a trucar a la porta del veí, a parlar amb la gent gran,... Abans de nosaltres hi ha hagut vida, i n´hi haurà després de nosaltres si treiem la pols a casa nostra enlloc de mirar continuament la casa del veí.

Dejar un comentario