CUNILINGUS

El camí és una llarga travesia, sovint es fa estret i perillós, sovint també et deixa envoltat de verds prats i de brises que et transporten a mil i un destins desconeguts. No abandonis mai el camí. No et deixis enganyar quan se´t faci costa amunt. La llibertat et dona peu a descansar si ho vols, mai et faltarà un glop d´aigua. No desisteixis, no abandonis, i el camí es farà teu. Aprendreu a caminar junts i a compartir les estones solitàries. A deixar anar la ment i a endirsar-vos en el vostre món. Sí, estem sols, perquè som únics, però estem junts, perquè som molts.

Dignitat. Aquesta és la paraula, aquesta és la clau. Perquè nosaltres sabem on vivim, com vivim, com ens relacionem i com parlem. I cal manifestar-ho. Ets tu qui acaba l´ensenyament secundari obligatori dominant dues llengües, no? Ets tu qui es relaciona amb gent provinent de diferents llocs de l´estat i del món sense problemes, sense diferenciar, oi? Ets tu qui perd diners pagant peatges, pagant més per tenir el mateix o menys que els altres (trens, infraestructures, mitjans per a l´ensenyament, etc.). Ets tu qui viu la realitat nacional de Catalunya, doncs és de tot això del que estem parlant. Si volen parlar i criticar com es viu aquí, que vinguin i ho experimentin, i que aleshores callin, doncs s´hauran de fotre les crítiques al cul. Mentrestant nosaltres no deixarem de mostrar-nos com som, agradi o no agradi.
I per a tu, que penses que manifestar-se és seguir-los el joc als que contaminen només dir-te una cosa: creus que encara és necessari explicar als altres com ets perquè t´entenguin, o penses que com que tu ets com ets t´hauran d´acceptar amb els teus defectes i virtuts? Oi que prefereixes la segona opció? Doncs si vols surt a manifestar-te tal com ets abans que t´impossin com has de ser! Som una nació, agradi o no!

Ohh, m´he adormit. M´acabo de despertar i no m´ho puc creure, tants dies he passat dormint? Bé doncs, tornem-hi que no ha estat res!

Alegria nº1: Ja m´he llicenciat en Història! Alegria, alegria! Que sonin els violins!
Alegria nº2: Finalment han arribat els mal anomenats "Papers de Salamanca" a l´Arxiu Històric de Sant Cugat!
Casualitat? No, no, no. Per què crieu que han trigat tant a arribar, eh xatus i xates? Vés què hi havien de fer aquí si jo no els podia consultar! Jajajajajajajajajajajajajajajajajajaja