« 2005-12 | Página de inicio
| 2006-02 »
27/01/2006
La bossa
La senyora surt pel portal de casa cap al carrer, notant la fredor a la punta del nas. Un policia local dona lliçons de civisme a un indigent que s´està dret a la porta d´un caixer automàtic. Són les 3 del matí, i la senyora no comptava amb la presència d´un policia en el seu trajecte. Tot i així, continua caminant, tranquilament. El seu marit s´amuntega trossejat dins la bossa d´esport que li penja de la mà esquerra, i no l´interessa cridar l´atenció. Policia i indigent comencen a discutir i a alçar la veu quan la dona passa per davant d´ells. Continua caminant. La suor freda li raja esquena avall. De sobte l´indigent comença a cridar i assenyalar la dona i el terra. Les gotes de sang que tot d´una han començat a caure de la bossa d´esport són més que evidents, i les taques que han deixat a la vorera també. El policia abandona la discussió, crida a la central pel walkie i dona l´alto a la dona. L´indigent, gratament sorprés, torna a endinssar-se en el caixer automàtic, tanca la porta amb el pestell de seguretat i s´escarxofa de nou dins el sac de dormir, tapant-se amb els cartrons. Avui ha tingut sort, podrà dormir tranquil.
12:38 Permalink | Comentarios (4) | Email esto
14/01/2006
Tancs al carrer
Un altre bon article de l´Iu Forn, que ha generat alergies i altres malalties de transmissió verbal típiques de la caverna española.
Manual del bon colpista
Patim una pandèmia de militars d'una molt alta graduació (possiblement absenta) als que no els agrada l'Estatut. O sigui que com que estan enfadadets es dediquen a amenaçar-nos de treure els tancs al carrer. Bé, doncs, o els treuen d'una vegada o callen (també d'una vegada). I si al final creuen que han de fer el que històricament han fet en aquests casos, permetin-me uns consells d'amic:
Si entren a BCN per la Diagonal, deixin els tancs i agafin el tramvia, que estem parlant d'una ciutat sostenible.
Un cop a la Diagonal veuran que a mà dreta hi ha la seu de La Caixa, ja saben, aquests de l'opa que vol matar de gana Ej-paña. És evident que mereix ser assaltada. Però molt de compte!!! Si en un despatx es troben una noia alta i rossa, deixin-la estar. Podria ser una filla del rei que treballa a l'empresa.
Si en ple saqueig de la ciutat decideixen tornar a endur-se papers, millor que esperin que retornin els que ara estan venint de Salamanca. Si se'ls emporten junts, aprofitaran el transport i estalviaran uns calerons, que sempre van bé.
Recordin que l'ordenança de civisme de BCN prohibeix la pràctica de la prostitució en segons quins supòsits. Per tant, millor que vinguin sense les seves mares.
Avís important: ¿saben el Financial Times, aquest diari que dimarts afirmava que l'article 8 de la Constitució té "imperfeccions", que demanar ser una nació és un anhel democràtic i que l'actitud del PP en el cas Mena "pot representar una amenaça més gran a la unitat d'Ej-paña que les ambicions autonomistes de Catalunya"? Doncs aquest diari no és català. Per bombardejar-lo haurien de trucar a informació de la Gran Bretanya i demanar-los l'adreça a ells.
Ah, i una cosa molt important que em deixava: sobretot facin cas del senyor Tribunal Suprem i només arribar apuntin-se a ballar sevillanes, no fos cas que acabessin aprenent català.
*Publicat al diari AVUI, edició del 12/01/2006
14:51 Permalink | Comentarios (1) | Email esto
08/01/2006
Oració
Cubatita nuestro que estás en el vaso,
a través de la boca abriéndote paso.
Santificados sean tus grados.
Vengan a nosotros tus efectos.
Hágase tu voluntad, así en la disco como en el pub.
El pedo nuestro de cada noche, dánoslo hoy.
Perdona nuestras mezclas,
así como nostros perdonamos los garrafones.
No nos dejer beber Buckler Sin,
y líbranos del Bitter Kas.
AMÉN
Anònim d´aquest Nadal 2005
17:29 Permalink | Comentarios (3) | Email esto











