CUNILINGUS

Ella passeja tranquilament. Les botigues la flanquejen a banda i banda de la rambla, i se sent còmode. Tant còmode com al seu barri, aquell que és ple de carrers estrets amb cases amb jardi. Cases de dos o tres pisos com a màxim, quan no són unifamiliars. Un barri sense botigues, sense estressos, que per això ja hi ha la resta de la ciutat, "que ho pateixin ells" pensa. Torna a mirar-se l´aparador a través del qual aquella brusa que li ha cridat l´atenció continua endintsant-se en les seves pupil.les, i a través d´elles al seu cervell. Entra a la botiga, s´emprova la brusa, paga amb visa, i marxa amb una nova bossa penjant de la seva mà dreta. Se sent orgullosa, i és que per a ella "no hi ha res com saber gastar els diners del papà".

Pujat a les barbes d´un roc espero, mentre els darrers rajos de sol avergonyeixen el cel tornant-lo d´un roig intens, l´arribada de la teva palidesa, la de la cara que gairebé mai amagues.

Aquesta postal és la que hauria d´haver-vos arribat a tots, però com són les coses de la tecnologia, només vaig poder enviar-vos-la en text. La gràcia, el nostre estimat pessebre de figures de playmobil. El missatge, el desig que la llum ens segueixi il.luminant el camí de la vida. Bon hivern, bon nadal i feliç 2006!

Hola de nou!
Als que pareu aquí per primer cop, i als que ja em coneixeu. A partir d´ara aquest serà el lloc on em podreu trobar. Per a tots aquells que volgueu saber d´on vinc, només cal que passeu per http://acaudorella.blogspot.com i allí trobareu l´origen de tot això. Salut!

- Bloguejador, aquí control central, provi d´enviar-nos un senyal!
- ...
- Bloguejador...
- Cagunredéu!!!
- Bloguejador, què li passa?
- I si li dic que el Macintosh falla, s´ho creu?
- ...